La manca de qualitat democràtica i el clar blindatge de les elits ens aboca a una societat esquarterada. El projecte col·lectiu de convivència s’esvaeix, es criminalitza la dissidència. L’aïllament dels individus que podrien oferir propostes alternatives, el silenci que pateixen als mitjans des de fa ja tant de temps desmunta l’esperit crític, impulsa la mediocritat.
Triomfa un discurs xenòfob insuportable, fins i tot entre ciutadans comunitaris, triomfa la cultura de l’èxit personal, triomfa una justícia a la carta profundament injusta. No tinc tan clar siguem lliures, acceptem les servituds amb el cap cot i la mirada beneita.
A manca d’oferir èxits i inauguracions es fa trossos el patrimoni de RTVV i es malvèn, es redueixen línies en valencià als centres públics. Un té la sensació volen fer de nosaltres un solar, per oferir-lo a un inversor xinès, rus o àrab.
Les persones els tenen igual, almenys la majoria de les persones. L’aferrissada defensa de la família no arriba més enllà de la pròpia. Fins i tot déu és senyor dels rics, com si se n’oblidaren del fill aquell, Jesús, un revolucionari pelut i malfeiner.
