Cròniques des de l’Infern. Manel Alonso. Onada edicions

Faria servir «perseverança» per qualificar aquest recull d’articles d’opinió de Manel Alonso. Davant les múltiples agressions que patim els valencians Alonso s’atura, pensa i diu la seua, amb contundència, sense pèls a la llengua.

Però el puçolenc va més enllà, no només opina, també comenta petits aspectes de la seua realitat quotidiana, local, personal, s’entreté  en els nostres músics, per exemple,  en el reconeixement de la seua tasca, en la geografia, en les persones amb noms i cognoms, fa literatura del que li ofereix la vida que tant s’estima, desemmascara als mentiders, desmunta les seues  mentides, ofereix raons i arguments.

 

Manel reivindica que hi ha un altre país, una altra gent, que malgrat la invisibilitat i la minorització que pateix són ben vius i lluiten. Veu pròpia, visió contundent, personalitat sensible que es deixa veure i sentir en aquestes pàgines necessàries.

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Lletra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.