Amb la notícia de la mort de Milagros, esdevinguda ahir, constatem la fi d’una generació de dones que han donat vida a aquest llogaret de l’Horta durant les darreres dècades.
Al voltant de l’ermita i les festes al patró sant Joan s’ha bastit una convivència senzilla i valuosa, vora barranc, sobre territori habitat en altre temps pels moriscs.
En el meu record la presència d’aquesta dona els matins de missa de nou, les anades a comprar aigua en garrafa, portada de Bejís o Assuébar; o anys més tard portant-li la premsa els diumenges, mentre esmorzaven amb el rector Josep o Adrià; també portant-li pa dur per als conills.
Manolo fa anys va faltar i també en Jaumet, que feia d’acomodador al cinema de Meliana. Conserve una fotografia de Manolo amb l’haca llaurant el camp de Julio.
Associe els seus noms al del carrer de Barraquetes, els Xaparrins, partides de llargues, Estevenets, Pepe «el de Pota» i Empar, el tio Ricardo, la Carnisseria, els Dotze, els Palasins, els Anguilos i les Anguiles, els Caganxos, les Artures, les Bàrberes, la Patilla, la Coetera i el Coeter, Vicentica, la de la plaça, i Josep Maria, les Segorbines, Rovires, el magatzem de la Cooperativa, la Tenda del Ratón, la tia Amparo la Lluca i el tio Pepe, i la seua olivera, on tant li agradava seure…
