Després de pel·lícules d’estafadors, jugadors de borsa, aquest film em sembla proposa un viatge a uns Estats Units més profunds, una Amèrica més popular. La de Pete Seeger?
Els diners continuen tenint un protagonisme gran, i continuen sent una vara de mesurar les persones molt potent, però sembla que no donen la felicitat, ans són font de conflicte permanent. Els deutes, l’enveja, la delinqüència associada.
La mirada en blanc i negre de persones normals i corrents, amb un sentit de l’humor extraordinari, ens torna a nosaltres mateixos, a les persones i les seues històries (dels vius, dels morts).
Se’ns proposa una mirada a les persones més pròximes i desemparades, se’ns proposa un viatge per donar-li sentit, per trobar-li’l a tot plegat, tot conscients des del primer moment de la fragilitat de l’empresa.
La societat que se’ns mostra està vella i malalta, les guerres (Corea, Vietnam, Irak…) i les estafes l’han aixafat una vegada i altra fins la buidor més insuportable. La gent bona, la bona gent ha rebut moltes galtades i la seua dignitat malmesa és l’únic que li resta per sobreviure.
