Aprendre una llengua sempre ha estat, per mi, el camí per acostar-se a una cultura, una manera d’entendre el món. Darrere un idioma hi ha una comunitat, una comunitat amb una identitat.
Sovint, escoltar una persona que parla una llengua diferent de la majoritària se’ns presenta com una excepcionalitat, i segons per a qui com una oportunitat d’acostar-se a un altre.
Per valorar les llengües dels altres hem de valorar la pròpia. Crec que el valor de cada llengua vindrà donat per la pròpia llengua i no pel nombre de parlants.
Podem triar una llengua per ser la llengua comuna, podem crear-ne una de nova per ser la comuna, podem decidir sobre el particular, però les imposicions sempre seran discutibles.
En un món interconnectat, en unes societats obertes s’han de crear els canals necessaris per l’aprenentatge i difusió de les llengües de tots i totes, per garantir els drets lingüístics de tots i totes.
Venim d’uns anys, vivim uns temps en què l’anglès ha desembarcat amb molta força a les nostres societats. Per entendre millor el món actual el seu coneixement ha acabat esdevenint si més no recomanable.
