Requereix d’una concentració, requereix d’una intenció d’aprendre, deixar-se prendre, d’incorporar. La nostra vida ve a ser com una lectura quasi permanent, interrompuda pels moments de descans, que vindrien a ser com una mena de desconnexió.
La lectura conforma la nostra visió del món que ens envolta, delimita formes, dóna contingut. És com un acte de nodriment, a partir del qual es desplegarà la reflexió, a partir del qual coneixerem.
Cadascú fa les seues lectures, les tria, també el trien. La individualitat apareix, en certa manera, com a resultat.
La llibertat en la tria lectora, l’evitació de qualsevol imposició s’ha de reivindicar per abastar una vida plena. Sovint ens enfrontem a lectures parcials, imposades, esbiaixades.
I és tan important a aprendre a llegir i entendre el que llegim. Aquesta poderosa habilitat apareix davant nostre com aquella clau que obri tots els panys de la que parlara el poeta.
