Un dia qualsevol

Els darrers matins la feina se me fa insuportable. Només tinc ganes de què arribe l’hora per eixir al carrer i cercar el petit bar on dine regularment. Després em recolze un moment al llit per reprendre forces. Aqueixa migdiada reparadora és el preludi de les activitats de la vesprada, autèntic cressol d’iniciatives personals per anar passant l’estona. Des d’aqueixes hores vaig endreçant la vivenda, porte a terme les lectures que trie, escric alguna cosa, acabe de llegir el diari si és possible amb un café amb llet i després veig alguna pel·lícula, presencie algun acte cultural públic, assage amb els amics cantaires. Tot fins arribar a la nit on cerque sopar i novament repòs. Pura rutina.

Tweet