Prestigi

La publicitat d'unes vivendes d'avantguarda que podem observar per la ciutat fa servir una paraula per definir-les que m'ha fer recordar un vaixell enfonsat tràgicament fa uns anys: la paraula "prestigi". Ja sabem que aquest costa de guanyar i que en perdre's provoca desencís, sinó que li ho pregunten al capità d'aquell famós petrolier de nom Prestige. El cas és que aquest tret del futur edifici publicat, sembla ser motiu que justificaria l'adquisició i també el gust per residir-hi. Així les coses l'esmentada qualitat se'ns presenta com a valor en augment, de preuada estima pel públic en general, a criteri sempre dels publicistes clar està. Per alguna cosa serà me dic a mi mateix, que en saben i molt els anunciadors. Era en tot cas el que faltava per afegir a un vehicle, una parella, una escola, una feina de prestigi, el complement ideal per abastar la plenitud vital dels que el cerquen. Ara que, igual que aquell petrolier va perdre el seu prestigi empastifant les costes del nord peninsular, també és probable que el bastiment anunciat acabe perdent-lo empastifant, amb llur imatge cosmopolita i pretesament bella, un paisatge urbà i natural que, a jutjar per les imatges simulades que coneguem, res té a veure amb ell. Tristes conseqüències doncs les del prestigi en forma de taca enganxosa i fosca, tristes petjades les de l'esforç humà per progressar. Atesa la magnitud del despropòsit fóra ja necessari anunciar per la ciutat humilitat amb majúscules, humilitat en la construcció i l'urbanisme, és a dir humanitat a l'hora de portar-los a terme, lluny de buides megalomanies, cosmopolitismes de cartró-pedra, formes desfiguradores, presències molestes i belleses aparents. Tot com veuen és qüestió de prestigi.[@more@]

Tweet