Emma's glück. Sven Taddicken.
Emma viu a una granja. La granja no està a l'Àfrica, està a Alemanya. Ella viu amb els seus animals estimats, completament lliurada a la feina que li donen els porcs. Dona de poques paraules, solitària, sembla saber el que vol i darrere el seu esguard s'amaga una voluntat decidida per ser ella mateixa. La seua sort canvia amb un nouvingut que arribarà una nit de pluja en un cotxe luxós que s'estavellarà a la porta mateixa de casa seua. Feia temps que l'esperava i en arribar en la parella creixerà una estimació profunda. Tot en aparença pot semblar una senzilla història romàntica, que ho és de romàntica, però hi han elements de pes que no deixen indiferents: així el contrast entre la vida urbana i la vida rural, el poder dels diners per resoldre o complicar situacions, la fragilitat de la vida, el valor per assumir la mort, la tendresa per gaudir de la vida, l'economia de les paraules per explicar certes coses … Emma es posa la roba bonica de l'àvia per sopar amb el seu amant, agafa el seu tractor per cercar-lo, li prepara un indret per reposar … i el seu somriure amaga una passió sense límits per la vida, però la de debò. Max li oferirà les seues habilitats, el seu cos, malgrat la malaltia, el millor que li resta que és la pròpia vida, fins un pacte desavantatjós amb la mort.
[@more@]
