No som res

No som res. Arribe a casa, les portes són tancades, el carrer lliure de cotxes i me trobe amb una nota. Som al poblet del costat, s’ha mort el pare de… Com puc m’acoste el cementeri, expresse el meu condol als parents i familiars. Està ponent-se el sol , el cel encara conserva rastres de l’estiu, encara avui no es veuen aqueixos rojos propis de la tardor, s’escampen restes de núvols esfilagarsats. El seguici acompanya el cos, el fosser col·loca la caixa al nínxol des d’una bastida amb alguna dificultat i marxem cap al nucli urbà. En acostar-nos a la plaça Major esclata una traca, un grup de veïns mudats de casament surt d’un carrer entre el fum. La vida continua. No som res.[@more@]

Tweet