Veneçuela

Podria ser el Congo, podria ser l’Índia,  la Xina, Carpesa, Beniparrell, però no hi ha dia sí dia també que enfoquen cap a a Veneçuela. Acabe arribant a la conclusió els va bé ara mirar cap allà, perquè els destorba qualque cosa de per ací que podria tenir relació amb allò d’allà, una tèrbola relació caldria subratllar, a juí dels vigilants de les essències.

Així les coses portaran a qui faça falta d’allà per carregar-se de raons contra els d’ací. Deu ser açò el periodisme d’investigació al que ja ens tenen acostumats, en connexió directa amb els gabinets de premsa dels ministeris estatals  i demés fontaneria de la casa.

Els preocupa a aquests simpàtics “opinadors” i “opinadores”, mares i pares de la pàtria única i indivisible, comuna també es diu, que alguns dels seus habituals votants tinguen, per un moment, la temptació de posar en la urna la papereta aquella del senyor de la cua, autèntic i veritable dimoni dels nostres dies.

La hipocresia brutal els porta a enfocar només un presumpte finançament il·legal, tot deixant de banda el finançament investigat judicialment, també l’encara desconegut, del partit dels convidats habituals de l’emissora, del diari, de la cadena. Val, ho entenc: açò és l’actualitat, i aquesta mana.

Doncs això: Veneçuela.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.