La memòria urbanitzable d’en Joan Agrassot. J.Mª Domingo. L’eixam

La desfeta que els darrers anys ha sofert l’Horta plana per totes les fulles d’aquesta novel·la d’en Domingo. Els resultats devastadors de la normativa urbanística inventada pel PSOE, però posada en pràctica pel PP són matèria literària actual que espenta vides i accions. Sovint es mirem el paisatge com si no hagués passat res, però s’ha urbanitzat fins i tot la memòria.

Quan la batllessa del cap i casal lliurava l’altre dia uns premis, diploma inclòs, als llauradors exemplars del territori que mal-governa, passava, una vegada més, per damunt de la memòria i els sentiments de molts que ja se’ls ha portat per davant l’embranzida expansionista del ciment.

En Joan Agrassot, com tants altres, quan es va fer gran, quan es retirava per mirar-s’ho des de lluny va perdre el territori, el paisatge. I tot en nom d’un progrés arribat en forma d’infernal excavadora dins un sobre. El colp ha esta fort i ha costat de refer-se. Defensar collites, despertar sensibilitats, enfortir propostes polítiques, organitzar-se ha costat d’allò més.

Sovint tot s’ha resolt a una notaria, al despatx d’un advocat o un agent urbanitzador. Aquesta vegada per damunt nostre ha caigut bona cosa de formigó i asfalt, tant com per a esborrar-nos de la corfa de l’entorn més immediat. No ha hagut compassió, ha vingut per quedar-se, Mataren el verd, en referència a la proposta de Carme Miquel.

Aquesta entrada ha esta publicada en Lletra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.