Sabem d’animals que s’amaguen als seus caus durant aquestes fredes setmanes. Sabem d’animals que marxen a llocs més càlids durant aquest temps. Rebem d’altres petits éssers vinguts de nord enllà per passar un temps entre nosaltres.
Nosaltres passem més hores al sofà, cerquem la proximitat de la llar escalfadora, dels éssers més estimats, ens posem roba grossa, mengem l’olla, fem sopes calentes, tastem dolços de moniato acompanyant el cafè. Els ocells cerquen les proximitats dels fumerals, els gats passen estones damunt el capó dels cotxes en aparcar-los.
El fred porta el temps de la reflexió, de la contemplació, del tancament, del replegament, de la immobilitat. El paisatge, els arbres semblen com aturats, cobrint-se amb una mena d’escut molt resistent. El sol apareix davant nosaltres com un bocí de glaç en alguns moments del dia. El cel nocturn em recorda un ambient de nevera oberta.
Aquesta gelor hivernal se m’enganxa al coll i als dits de les mans, vull treure-me-la de sobre, però va a ser difícil.
