«De tal pare tal fill», és una pel·lícula japonesa que planteja un intercanvi de nadons entre dues parelles que ens permet, entre d’altres coses, observar els efectes de l’educació, l’adscripció social i les personalitats dels pares sobre les criatures.
El film em sembla un cant a l’amor i l’afecte, però també un crit en favor d’una societat més respectuosa i pròxima als xiquets i xiquetes, una reflexió sobre els valors que transmetem i la necessitat de vincles entre les persones més enllà dels de sang.
Els nens, les nenes sovint es troben enmig d’un foc creuat, l’econòmic, el judicial, que els manipula de la manera més barroera. Llavors no se’ls pots tractar com estúpids, la seva intel·ligència els permet entendre les coses i demanda una explicació madura de les vivències.
La intervenció humana sovint produeix efectes catastròfics sobre el que toca, però ens ha de permetre també solucionar problemes de gran abast com el que planteja la pel·lícula. La capacitat d’estimar, de la que tant mancats ens trobem alguns o que treballem tan poc, és el motor per tirar endavant dignament. S’ha fet sempre, amb naturalitat, i funciona. Llàstima que ens empenyorem en tot el contrari.
