Nosaltres els valencians. Joan Fuster. Edicions 62

50 anys després de la seua escriptura i primera publicació, aquest volum esdevé destacable aportació per fer balanç provisional d’on érem i on som els valencians com a poble, com a país des d’aleshores. Però, si se’m permet de dir-ho, el llibre continua essent text cabdal per saber què o qui som els valencians, per crear consciència i per projectar-la al futur. Sovint s’evita o disfressa amb tota mena de maniobres el plantejament d’aquesta qüestió i, molt més encara, la seua resposta. Preguntar i respondre, segons què, és poc oportú, i molt perillós. Els temps de temptacions abolicionistes de l’estat dit “autonòmic”, de crisi econòmica catastròfica que justifica el desballestament de l’estat del benestar i allò públic, d’espanyolisme olímpic fan si més no, encara més necessària la relectura del text fusterià, acostar-se a les seues planes amb ànim de coneixement, amb ànim de transformació com demana l’autor. Tot aquest esforç intel•lectual, d’un home excepcional, des d’aleshores s’ha projectat en una tasca de recerca d’investigació i pensament que no ha fet sinó fer-nos créixer com a poble i millorar-nos com a persones, reconéixer-ho, en aquest mig segle de vida, és de justícia. Per acabar: apuntar que tota aquesta reflexió s’ha concretat en una certa acció política que voldríem esperançadora i transformadora.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.