La palmera dels Llorers

Vinc pel camí del cementeri i em trobe amb la palmera morta que tants anys et rebia alegre davant la casa dels Llorers, sota la que Vicent, Pep i Pilar tantes vegades em van saludar a mi i a tants amb llur generosa hospitalitat. És el dia de Nadal i qualcuns veïns fan la visita als éssers estimats a la nostra petita necròpolis. La llum és potent i el fred, encara que present, és molt més suportable que altres dies de Nadal que recorde. La passejada m’ha vingut bé per rebaixar la golafreria acumulada durant les darreres hores, però al mateix temps tot l’ambient nadalenc no deixa de produir-me una profunda tristesa. Desitge Bon Nadal als vianants que trobe, entre a la casa per al dinar. Amb el silenci tracte d’ordenar les idees. El sentit de l’humor on és? A veure si arriba per salvar-nos. Salut.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.