Processons i omnipresència

Abans, a les processons hi venien els soldats del parc, crec,  els comandaments també. Ara no hi poden vindre, per la senzilla raó de què no hi ha parc.  Sí, hi malviuen els més pobres fills de déu, però aquestos no compten a les travesses de les processons. Les processons són una mena de teatre vivent que els anys han anat veient desfilar pel nostre carrer, autèntic rosari de rostres i cossos en pública passejada per donar testimoni del pas de la vida, de les generacions cirialot en mà, acompanyat per banda de música, encapçalat per creu, tabalet i dolçaina. Ara tocava que, amb el canvi d’autoritats polítiques, el senyor batlle hi tornés amb bastó de comandament a representar a l’ajuntament als actes religiosos. Hi havien moltes ganes i a la primera oportunitat no s’ho han pensat dues vegades. Déu està del vostre costat i donar gràcies és cosa dels bons fills. Res a dir, ho entenc tot. En realitat es torna a restaurar la confusió de sempre entre poders terrenals i celestials, la vella complicitat entre els representants de déu a la terra i els homes de déu a la terra. A la campanya electoral se’ns va anticipar que tindríem alcalde omnipresent, aquest és el signe del mandat, a imatge i semblança de déu: l’omnipresència. Participar sí, les autoritats en tot lloc, en tot moment. Serà que no han entés res de la democràcia o serà que jo no he entés res. L’aparició de la senyora Cospedal a la processó del Corpus de Toledo amb somriure de satisfacció d’orella a orella va donar el tret d’eixida a aquesta omnipresència que ja na Rita i en Camps havien conquerit de bestreta per aquestes terres. Amén.

Tweet