Sant Pere, festa local

La ciutat resta buida, amb les seues contradiccions tothom ha marxat a Benicàssim i tot plegat esdevé més provincià. Els corredors dels jutjats em reben silenciosos, el terra sembla més lluent que mai, no s’escolta res, l’aparcament testimonia la fugida generalitzada. Pel carrer és igual, costa de trobar un café obert, al migdia els vianants cerquen l’ombra de les balconades per caminar uns metres protegits. El trànsit ha abandonat l’asfalt. M’entreté la contemplació dels edificis de la plaça Major, on per un moment puc copsar una certa harmonia de línies, un cert gust arquitectònic. La calor senyoreja Castelló i qualsevol rastre de vida ciutadana és un pur miratge. Aprofite per escriure algunes ratlles. Prou.

Tweet