El cigne negre

“El cisne negro.”La pèrdua de la
innocència, la lluita personal per la feina ben feta fins vorejar obsessivament
la perfecció, la dominació materna volent que la filla triomfe allà on van
fracasar els progenitors, la
competitivitat extrema, les lluites per l’èxit i les frustracions que comporta
la seua no consecució. Trobe una miqueta exagerades les autolesions de la
protagonista, la sang mostrada amb massa gratuïtat, crec s’hagués pogut
expressat tot plegat amb més gust i delicadessa. No és que em moleste o deixe
de molestar, ans que més que ajudar
despista l’espectador. Aquesta pel·lícula l’he vista al darrer, crec, cinema de
re-estrena de la ciutat de València, el “D’Or”,
al número 31 del carrer Almirall Cadarso. Conserva la sala tot el sabor d’un
món entranyable, en eixir al carrer m’ha semblat em trobava a Nova York(he pensat), carril
bici passant per davant, il·luminació de neó, la fusta emmarcant els cartells
del programa doble, espectadors dins la sala en marxar els de la sessió de les
set.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.