Ciudad en celo. Hernán Gaffet.
Al maig amb la presa humana de places i carrers, amb la pluja de llum  perllongant la vesprada fins conquerir temps i temps a la nit, que al seu temps va fent-se més i més habitable, la ciutat, les persones que hi viuen estan en zel, en un estat de predisposició relacional que acaba per produir vida, intercanvi d'experiències, aquestes compartides. El que proposa aquesta pel·lícula és ben senzill: al voltant d'un lloc de trobada uns éssers que busquen, acaben trobant, i això també s'ha de voler. S'ha de voler trobar, s'ha de voler cercar. I a nosaltres probablement ens passa sovint que ens cansem de cercar o que el que trobem no ens agrada, i acabem per deixar de voler trobar.  Aquests personatges estan disposats a jugar, a relacionar-se, mai no han deixat de tenir esperança, i els records estan molt bé, però ells no estan per viure de records, estan per la vida, per aprofitar el que els dóna. La mort pot trencar el conquerit, però fins i tot les restes de la mort es converteixen en vida. Ens ho pot prendre tot, ens ho prendrà, però mentre conservem la vida hem de lluitar-la. El missatge no pot ser més esperançador, esperonador d'esperits decebuts, d'ànimes en pena.
[@more@]

Tweet

Ciudad en celo. Hernán Gaffet.
Al maig amb la presa humana de places i carrers, amb la pluja de llum  perllongant la vesprada fins conquerir temps i temps a la nit, que al seu temps va fent-se més i més habitable, la ciutat, les persones que hi viuen estan en zel, en un estat de predisposició relacional que acaba per produir vida, intercanvi d'experiències, aquestes compartides. El que proposa aquesta pel·lícula és ben senzill: al voltant d'un lloc de trobada uns éssers que busquen, acaben trobant, i això també s'ha de voler. S'ha de voler trobar, s'ha de voler cercar. I a nosaltres probablement ens passa sovint que ens cansem de cercar o que el que trobem no ens agrada, i acabem per deixar de voler trobar.  Aquests personatges estan disposats a jugar, a relacionar-se, mai no han deixat de tenir esperança, i els records estan molt bé, però ells no estan per viure de records, estan per la vida, per aprofitar el que els dóna. La mort pot trencar el conquerit, però fins i tot les restes de la mort es converteixen en vida. Ens ho pot prendre tot, ens ho prendrà, però mentre conservem la vida hem de lluitar-la. El missatge no pot ser més esperançador, esperonador d'esperits decebuts, d'ànimes en pena.
[@more@]

Tweet