Ponts

Abraçats sobre el pont

resistint el pes de les vores.

Suspesos entre dues ribes

entre baranes protectores

tocant els cims

amb l'esguard valent

jugant amb el fràgil equilibri

del vianant que passa, que va

i torna i passa i va.

Enlairats sobre la gola

del barranc rosegat pel vent

més enllà dels vells camins

teixint itineraris urbans,

el cor batega la incertesa.

Braços estesos, grans ulls del buit,

carrers que avancen

pacífics arcs fitant el precipici. 

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.