Dies de glòria. Rachid Bouchareb.
Les misèries dels vencedors són les hipocresies dels seus exèrcits. Per començar si anem a lluitar per acabar amb el feixisme tindrem que acabar amb el feixisme propi: discriminació dels soldats per raó de raça, religió, procedència geogràfica. Quina mena de societat es pot bastir si ja d'entrada censurem les cartes de segons quins soldats, si no donem permisos a aquestos i sí als altres, repartim tomàquets a uns i no als altres? Quina barra que tenen els que recluten persones per lluitar per les grans paraules llibertat, igualtat i fraternitat, i comencen per ignorar-les en les pròpies forces d'alliberament! Les contradiccions de les guerres i la buidor de conceptes com "mare pàtria" s'exposen en una pel·lícula que posa el dit a la nafra. Recordar, fer memòria: molts dels que lluitaren per alliberar Europa del nazisme ho feien per què volien una Europa lliure on fos possible una nova convivència, allunyada dels horrors dels règims totalitaris, una Europa justa. Sovint s'oblida des del benestar aconseguit que l'esperança anava molt més enllà d'on s'ha arribat. Si aquells soldats han tingut dificultats per cobrar unes pensions a les que tenen tot el dret vol dir que alguna cosa no funciona.
[@more@]
