Prendre partit és una de les afeccions que des de temps immemorial, des d'abans de baixar de l'arbre diria jo, han ocupat el lleure dels individus de l'espècie.
Avui el diari del Levante (espanyol o valencià o el que siga o el que no siga), que llegesc i compre sense massa passió pel nom (ni l'adjectiu), obria amb amb una enquesta sobre la preferència que encapçala aquest darrer meu despropòsit. Jo també en tinc de preferències, però gosaria dir que la primera no farà gens ni mica de gràcia als amics de les terres del Principat, la mare Catalunya, la segona no l'entenc.
Quan arriben els temps en què per sobreviure s'ha de transvasar, el que siga: sang, orxata, aigua, camps de golf, platges, paraules, imatges, insults, impertinències, persones, terra, núvols i pluges… malament, perquè s'haurà demostrat la pitjor de les incompetències: la de no sobreviure amb allò que se té a l'abast. Açò ja se sabia, des d'abans de baixar de l'arbre, des d'abans d'entrar a la fosca cova. Alguns semblen no haver eixit encara d'aquella cova i potser es pensen algú vindrà a portar-los la llenya per escalfar-se en les fredes nits de l'hivern sense relats i sense imaginació.
[@more@]
