Banderas de nuestros padres. Clint Eastwod
La potència destructora de les guerres, la violència de l'ésser humà, la manipulació informativa, la propaganda sense escrúpols de qualsevol classe apareixen com a qüestions per reflexionar en aquesta cinta. L'espectacularitat de les imatges bèl·liques per un moment pot confondre a l'espectador, que aviat s'adonarà de què tot plegat és un gran muntatge. Les guerres es dibuixen davant nostre com el gran sacrifici que perseguirà únicament la pervivència d'unes societats que no dubtaran en utilitzar a les seues víctimes per legitimar el poder destructor que conreen. En definitiva un cercle viciós que no té cap sentit. Les exhibicions de força, omplir-se la boca amb la paraula heroi, enlairar banderes en senyal de conquesta, omplir estadis d'inútils cridòries, saludar amb marcialitat són accions que res tenen a veure amb una platja plena de morts, amb una filera de cossos esquarterats, amb joves convertits en innocent carn de canó. Les guerres no són el camí de la pau. Una pau bastida sobre massacres, conreada amb la violència de les armes mai no serà pau veritable, abans una farsa horrible. Allò més greu és que la guerra acaba essent el terrible negoci de la mort, on molts fan riquesa. Quina societat es pot construir sobre muntanyes de cadàvers?
[@more@]
