Arxiu mensual: agost de 2006

També el cau és un amagatall. Vols desaparéixer i t’hi fiques. Esperes ajupit fins que passa el perill. Allà dalt te sents inatacable, la teua petita fortalesa esdevé inexpugnable. Quan els sentits te diuen "ara" surts. Prudentment tornes a l’exterior … Continua llegint →

La lluita contra la pols, contra el pèl corporal, que cau i cau i pobla la terra, contra les ungles que creixen, contra l’olor del propi cos esdevé una prioritat per molts éssers humans. Són aquestes lluites sordes, però que … Continua llegint →

T’empenyores en volar i els obstacles et barren el pas. De vegades tu mateix basteixes el parany. Coneixes la llibertat, no té preu. Te canvien l’entorn i has d’aprendre cada dia el paisatge.[@more@] Tweet

-Senyoria, des de l’any 38 ningú l’ha tornat a veure. Que va marxar a la serra i arribat és el dia que hom sap res d’ell. I que si el mataren la família ho sabria, dic jo, Senyoria. -I ara, … Continua llegint →

Qualsevol de nosaltres pot prendre la paraula, però la paraula no sempre ens pren a nosaltres. Aqueixa dialèctica silenci-paraula tensa el nostre viure, difícil equilibri. I ara les paraules buides. Buides perquè no les emplenem. Buides perquè les hem esterilitzat. … Continua llegint →

Col·lecciona núvols, tempestes, pluges i plugims. Ell es troba sempre entre isòbares, borrasques i anticiclons. Diuen que tot es vapor d’aigua. Està entre el cel i la terra, barreja d’allò diví i allò elemental, esclau del radar i el satèl·lit. … Continua llegint →

Fóra tot l’estiu voltar, anar d’ací cap allà, exposant-se al sol, cercant ombratges on reposar, aigües on abeurar sets llunyanes. Jugar a l’acrobàcia, deixar-se portar, tornar, planar, penjar-se, repenjar-se. Ja no és un joc, és la vida fent-se i reinventant-se. … Continua llegint →

Germans i germanes podeu anar en pau. Quin descansó. Quan Pere escoltava la paraula pau al final de la celebració se li obria literalment el cel. Ja en el carrer encenia una cigarreta i despassava compulsivament el darrer botó de … Continua llegint →

Només serà un moment, per cercar repòs, recollir el cos, donar escalfor als de casa. Al recer d’un mur antic, entre parets de fang ben treballat, com si d’una peça ceràmica es tractara amorosament bastida. El meu no són els … Continua llegint →

L’home dolç és un invent de la dona pastissera? La dona dolça és un invent de l’home pastisser? Ja se sap que la dita diu: quan més sucre més dolç. [@more@] Tweet