Ara també hi ha un silenci. Estrany, que s’amaga sota capes de soroll postís, d’aparences de cartró-pedra, rètols redemptors, llums encegadores. I també és un silenci que talla, que aprofundeix la ferida, que cerca l’os i l’òrgan vital. I que no es confonguen les paraules, pur artifici en les boques dels qui no creuen en les paraules; falsa retòrica del qui hi posen l’adjectiu "sagrades".
[@more@]
