Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Un/una cantant darrere unes ulleres fosques, un rei cobert pels vidres obscurs, un polític amagat per la pantalla negra. Les ulleres fosques protectores de la llum solar esdevenen prenda de vestir que amaga, que tapa, que marca distàncies entre els … Continua llegint →

He aconseguit un exemplar del periòdic d’informació municipal de Bonrepòs i Mirambell. I la cosa està malament, millor no, malament. El titular de portada comença amb la paraula «Máxima participación» i s’hi pot veure a la supervedette valenciana Rosita Amores … Continua llegint →

Primera.- Viure, el gran regal de cada dia. Segona.- Escriure amb bona lletra, sense ferir el paper, una manera de caminar. Tercera.- Nodrir-se del silenci, nodrir-se de les remors del vent, nodrir-se dels cants dels ocells, tot productes ben naturals. … Continua llegint →

Esmorzar tard, oblidat qualsevol ritme temporal del passat, contemplant l’Horta estripada, mentre passa un tramvia i un altre més enllà del petit cementeri del Cabanyal. Vaixells naveguen la mar encalmada, arbres canviant la fulla prologuen els dies de l’hivern. Una … Continua llegint →

Acabe d’escoltar al sr Bono tot dient que el PSOE no és una partit nacionalista, que en aquestos moments s’ha d’estar a la gran, a la nació gran… aleshores és nacionalista, és de la nació única, sembla, l’espanyola. Si no … Continua llegint →

Amb tots els meus respectes, també, als animals no humans, els cartells del partit animalista amb el seu «Perquè els animals importen» em semblen, a priori, excloents, perquè sembla que només els importen  els animals no humans. D’això es tracta, … Continua llegint →

L’ambaixador espanyol a la Xina declarava a un diari valencià que la ciutat de València era la més xinesa de les espanyoles. No sé si ho diria pel nombre de ciutadans xinesos que hi resideixen, perquè és d’allò més pareguda … Continua llegint →

L’amistat és el tema central d’aquesta obra teatral que volta entorn a un quadre. Sergi és qui compra el quadre, Marc ho critica, Ivan s’ho mira tot sense acabar de prendre posició. És precisament aqueixa presa de posició la que … Continua llegint →

Que érem números alguns ja ho sospitàvem, però per si hi havia qualque dubte, en Marià ens ho acaba de confirmar amb la seua crida a la suma pel canvi. En Marià parlant de canvi, ostres que bo! I ahí … Continua llegint →