Un altre dilluns al sol

El vent es fa present aquests darrers dies hivernals. Fuetejarà encara el fred alguns jorns, les temperatures s’enfilaran a mesura que la llum guanye les hores del calendari. Som en temps pre-electorals, d’inauguració i convidada, de discurs i enganxada de cartells, de publicacions d’enquestes, de sondeigs d’opinió política. Albirar canvis s’assembla al misteriós món profètic de la Bíblia.

Amb el neguit de l’atur m’enfronte als dies com un immens llenç en blanc on finalment abocaré totes les meues contradiccions i insatisfaccions, idees gastades i habilitats conegudes.

L’intent de maquillar la desfeta esdevé farsa contrastada, molts no tornaran a caminar pels polsegosos camins del que ahir fóra Horta fèrtil, s’ho miraran de tant en tant amb un deix de nostàlgia des d’una cambra nòrdica, sabedors la fugida era l’única alternativa dels exclosos.

Definitivament guanyaven els més hàbils, els més hàbils memoritzant, el més hàbils tenint amics influents, els més hàbils bastint discursos comercials o polítics, el més hàbils per fugir. Aqueixes habilitats finalment garantien un lloc de treball amb un mínim de cobertura de la dignitat personal, permetent certa planificació del futur, certes garanties de consum constant durant un termini raonablement llarg.

La partida estava perduda des del moment de l’eixida, quan amb una xarxa d’enganys es pintava un futur color de rosa que no anava més enllà de la decoració infantil de l’habitacle dels nadons, del trencament dels regals de la llista de noces.

En els esforços per oferir ajuda pagant el preu de l’auto-ajuda assistim al desprestigi de la fraternitat revolucionària, al triomf inexorable del «ja t’ho faràs». Amb un poc de sort algú et demanarà els teus serveis i et pagarà amb quelcom per anar fent: esdevindràs esclau.

Amb un altre dilluns al sol t’enfonses en la cua dels aturats, i gràcies que fa sol, i gràcies que la llum t’ajuda a llepar-te les ferides, t’escalfa el cos, t’il·lumina la mirada. Si et dóna per cantar la cosa pinta bé, si pots acompanyar-te amb un instrument millor que millor.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.