Alguns profetes de l’opinió ja diuen que la irrupció de noves forces polítiques portarà un cert període d’inestabilitat, però que després la situació tornarà a la normalitat coneguda. Afortunadament?
La presentació de la baralla, vint-i-quatre hores seguides, en una mena de teatret, on es desqualifica, on es demana fer manifestació pública de la fe constitucional, l’allau d’informacions que envolten els nous caps polítics, palesen l’abast de la reacció davant l’amenaça electoral que suposa l’aparició de Podemos.
Estem veient molt, escoltant molt. Puc entendre alguns es desmobilitzen davant tant d’espectacle lamentable: la banca guanya, facen joc senyores i senyors! Puc entendre la por dels instal·lats: ens volen furtar la paella! Puc entendre la ràbia d’aquells als qui sempre toca perdre. Res és gratuït.
Serà tot plegat un muntatge? No ho sé, més aviat em sembla un capítol més de la tragicomèdia que venim presenciant des de fa anys i panys. Manifestació de les fragilitats que habitem, que ens habiten.
