«Albergínies farcides» o «Diu la lloca». Lloances al pimentó torrat i altres menges

Segurament impressionat pel personatge del pintor Turner em vaig fixar un poc en els canvis de color del cel mentre fosquejava la Nit de Nadal. En un moment la nit va prendre el paisatge albirat des de la finestra de la mà del gran pintor de la natura, un dels pocs que encara reconec com a geni.

Encomanà improvisadament la mare el necessari per l’olla. Havien previst de cuinar una paella el dia de Nadal, però en refredar-se ma tia, que anava cuinar-la, resultant del tot desaconsellable pel fred posar-se a guisar al corral de la casa familiar, van activar el pla «B»: seria aleshores «olla» i amb el brou prepararien un arròs caldós, d’aquells que, he sentit dir, l’avi sempre estaria o estava disposat a menjar-se.

Anit encetàrem l’àpat familiar amb uns formatges variats, d’aquests que van farcits de fruits secs, i amb pimentó torrat (com li agradava al poeta el pimentó torrat!) acompanyat de bacallà. Un paté d’anxova escampat en petites llesques de pa va ser despatxat en un tres i no res.

El plat fort van ser les albergínies farcides de carn, la preparació de les quals va portar tot el dia flaires diverses a l’estudi de la casa familiar. Al pare les xiques del supermercat, de les que no acabe de refiar-me en qüestions vinícoles,  li van recomanar un vi aragonès, de Carinyena (criança 2008?), que va resultar un bon aliat per mastegar les menges i preparar la nocturna digestió.

En empassar-nos fruites i dolços (els inevitables torrons i pastissets de moniato) vam cantar una miqueta, fent veus i tot, mentre escoltàvem nadales del país, d’aquest d’ací. Vorejant la mitjanit recollíem la taula, emplenàvem el rentaplats, seleccionàvem deixalles en bosses diverses.

Al televisor, per on vam escoltar un rei barbut articular en un discurs les velles paraules de sempre, en marxar cap al llit, vaig veure fugisserament un sacerdot dient paraules de missa, crec també imatges d’aquella sofrida pel·lícula d’un altre rei que volia fer-ne de discursos sense enganxar-se (la nit, sembla, anava de discursos reials, calia aprofitar el que fos sobre el particular).

Bon Nadal!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.