No serà gens fàcil. Una oportunitat

Un rellotge compta els dies que resten per al canvi polític al País Valencià. Fa uns moments llegia la reivindicació del terme País Valencià per en Ventura, allà pels anys 80: la història es repeteix. A l’Espill en Fernández, diputat per les CUP al Parlament de Catalunya, ho posava per escrit: no serà fàcil, ve a dir, en la seua experiència, des de les seues aspiracions.

Els darrers dies tinc la sensació els mateixos mitjans que enlairen Podem faran el possible per llançar-los terra al damunt, començaran d’un moment a altre. Lluny del debat seré, de l’intercanvi de propostes constructives sospite vindrà l’ús de munició de divers calibre per mantenir les posicions aferrissadament.

Sens dubte votar, com s’ha pogut, el 9 de novembre a Catalunya, ha fet molt de mal, els nervis s’han desfermat en retardar-se la Fiscalia en posar la querella. Ara es veu amb les actuacions judicials la via per inhabilitar el polític maleït. Des del Principat s’adverteix, des de fa mesos, que el moviment és quelcom més el cap de la Generalitat catalana. El risc ara, en tot cas, és la dispersió, el refredament de les qüestions.

Per quin motiu la corrupció ara s’ha aturat? És més democràtic el funcionament del PP d’avui que el de fa un any? Vull dir, estem descobrint males maneres de temps passats, però molts dels responsables institucionals tenen les mans brutes, molts no saben treballar d’una altra manera que amb la imposició, la manca de diàleg, la imposició de majories absolutes, la parcialitat descarada, l’evitació de les normes que no interessa complir. L’ombra de la sospita s’allarga sobre el present que es presenta immaculat. Ja coneixem el cèlebre tot canvia per a que res no canvie: doncs això.

Els polítics que demanen pas han de demostrar-ho tot, encara no han tingut responsabilitats executives, la majoria. Molts demanem canvis de persones, d’idees, de visions, de plantejaments, renovació de principis, de valors, en tot cas una oportunitat. I no va a ser fàcil. Els que manen estan força enganxats a l’administració i aquesta enganxada a una manera de fer.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.