Ens anuncien a la residència no tindrem aigua calenta els propers dies: sobreviurem. El fràgil entorn mallorquí se’ns ofereix agredit. Tot em sembla bastant insostenible, la pròpia vida deu ser una lluita per un equilibri, des de fidelitats i compromisos, des d’una certa honestedat. Ara com ara lluite per entendre amb un amarg sentit de l’humor. 22 d’agost
Ens desplacem a Pollença: llum garbellada per la muntanya, per pinars, reflectida per la pedra picada de les construccions. Hi recorrem el claustre de sant Domènec, seu del festival de música, els carrers on es perllonguen bars i restaurants, les esglésies de la mare de déu dels Àngels i del Roser. Agosaradament pugem l’empinat calvari.
Vora el mar la vista explora les fites de la badia de Pollença, ens embarquem cap a Formentor, les platgetes s’arreceren sota una geografia imponent. Amb permís passegem pels jardins de l’hotel de la península, una placa recorda en Vargas Llosa hi acabà d’escriure el 1972 Pantaleón y las visitadoras, un retrat recorda l’estada d’en Churchill.
