És diumenge i decidim acostar-nos a l’illa de Cabrera, agafem un autobús fins la colònia sant Jordi. Molts joves tenen interès en anar a la platja d’es Trench, la paciència del xofer amb el passatge sorprèn ateses les mostres del contrari els darrers dies. Passem per Llucmajor, on va ser derrotat el rei de Mallorca Jaume III pel rei Pere el Cerimoniós, deixem enrere Campos.
Des del port de la colònia sant Jordi, més del mateix, ens embarquem cap a Cabrera, passem per l’illot de la Conillera, voltem l’illa de presència majestuosa, estampada ací i allà per alguns bosquets de pins, al plànol em sembla com una taca de tinta amb múltiples i retallats braços, els nins del vaixell riuen en esguitar-se unes quantes vegades, algunes parelles aprofiten per fer-se besades i abraçar-se. A l’impressionant port natural d’aigües cristal·lines desembarquem. L’escenari que se’ns ofereix és assolellat i polsós, amb poques ombres on protegir-se, observats per un castell de visita perillosa al migdia, i un escut de l’exèrcit de terra testimoni de la no tan llunyana presència militar permanent a l’illa. Ens diuen allò ara és parc nacional i el pas de vehicles del Ministeri de Medi Ambient em sembla d’una agressivitat totalment innecessària, a més d’incomprensible. Sota la desvergonyida presència de les sargantanes els banyistes es concentren en dues petites platges paradisíaques. Algunes embarcacions de lleure floten a la contrada amb evident despreocupació per tot. En llegir Porcel vaig conèixer el destí que es va donar a l’illa després de la guerra del Francés, una altra presó, una tragèdia sense qualificatius. En tornar a l’illa gran la navegació torna a ser refrescant, ens aturem per un bany ràpid a la monumental cova blava.
A terra prenim alguna cosa i marxem a peu fins la platja d’es Trench. Centenars de turistes cerquen repòs entre una franja de terreny envaïda de construccions irregulars.
Intercanviem paraules amb alguns turistes napolitans i ens embarquem a un atapeït autobús cap a Palma. Fem pràcticament tot el viatge drets, en una mena de darrera coltellada del dia.
