Comencem setmana mallorquina un poc vençuts per la calor, cobejant iniciatives viatgeres, cansats de llests i llestes que ens acaben passant per l’esquerra i per la dreta. Encetem possibilitats, mentre ressonen les imatges del temps innocent de na Carme Riera, records esquarterats per una realitat caparruda i mantinguda. Em deixe portar sense anar enlloc o en realitat per trobar les espurnes, els bocins de memòries fragmentàries, esquarterades. 11 d’agost, dilluns
Tornem a la ciutat i viatgem a la Lluna amb en George Mélies. El centre cultural instal·lat al que fora Gran Hotel proposa un recorregut pels orígens del cinema que acceptem en un matí força calorós, hi prenc nota d’una frase d’en Goethe: Què seria sense amor el món per al nostre cor? Una llanterna màgica sense llum. Així que poses la làmpada apareixen sobre la teva blava paret imatges de tots els colors.
Al migdia ens aturem a dinar al celler Sa Premsa, que ofereix menjars típics del país, entre vells tonells i cartells taurins esgrogueïts dels anys seixanta, fotografies en blanc i negre, velles ampolles de cristall.
En dinar decidim fer una visita al Poble Espanyol de Palma, petit recinte que reprodueix diferents construccions de l’Espanya peninsular en petita escala, restes de passats projectes de grandesa provinciana, engrunes de polítiques turístiques d’aparador oferides a parelles de novençans en viatge de noces. Avui una immobiliària alemanya sembla malvendre les restes del pastís des de les oficines que hi té instal·lades i els espais de la desfeta semblen aprofitar-se per acollir banquets nupcials enmig d’un ambient selecte. A poc que ens elevem a alguna de les torres, bé la de l’Oro o qualsevol altra oberta al públic observarem la dimensió de la catàstrofe urbanística de Palma, encerclant la monumental idea promotora del patrimoni hispànic. Al petit pati de l’entrada una visitant jeu estesa sobre un banc pròxima la seua deshidratació.
Només ens restava arran de mar fer una canya per descobrir tot seguit un exemple de patrimoni autèntic: la Llotja de mercaders, exemple de gòtic civil, miracle de formes i proporcions senzilles i reeixides, petita joia supervivent del passat, inimitable.
Deixà de desfilar la bellesa, mai no s’exposava al públic. Toll secret on submergir per un instant, cossos cansats, amarats de suor. Toll secret de silenci mullat, aliè a cridòries, aliè a esclats nerviosos. Toll secret de cales oblidades, de basses cremant entre fruiters, toll secret per l’amorosa abraçada, camí dels versos amatoris, toll secret entre remors de vent, abandonats al cant de les cigales.
Sopem vora el camp de futbol, ens acomiadem del dia sota el cel ras mallorquí.
