El nostre ajuntament ha organitzat un taller d’hipnosi. Si em causava sorpresa la organització, per exemple, del taller de dansa del ventre, o el de «corte y confección», la veritat és que aquesta proposta em descol·loca definitivament sobre la política de ¿benestar? municipal.
El primer que he fet abans d’escriure aquestes ratlles ha estat llegir la definició d’hipnosi. Diria tot seguit que part del programa polític de molts governants es basa en produir aquest estat de son profund, a partir del qual es poden aconseguir algunes coses, com un oblit, o una actuació en determinada direcció, o un veure les coses d’una altra manera.
Ignore si l’hipnotitzador «treballa» per algun partit en particular o per a tots en general, si les autoritats legalment constituïdes es sotmetran a les sessions. Però sí que tinc la sensació de viure ja fa temps sota un constant estat d’hipnosi per part d’alguns, sinó de la gran majoria. Sensació que es manifesta en una pertorbació de l’atenció, un augment considerable de la desmemòria, la constatació de comportaments aparentment estranys, com si no vingueren a compte de res.
Ara ho entenc tot, en un intent de «privatitzar» la hipnosi, es munta aquest «taller» per que cadascú s’hipnotitze a casa seva. Els governants de la Cosa Nostra volen deixar aquesta tasca, en mans dels «ciutadans», sembla que n’estan una miqueta tips de les sessions diàries d’hipnosi que desenvolupen.
Em desconcerta definitivament que el «taller», la parauleta també se la devem fer mirar, tindrà lloc a la Llar parroquial, de titularitat eclesial.
