Propostes d’indefinició acadèmica de «valencià». (Avalades per l’Acadèmia de l’Absurd)

1.-El que parlem, el que escrivim per ací, alguns, algunes.

2.-El que diuen que és o no és.

3.-El que podem dir que és o no és segons uns.

4.-El que podem dir que és o no és segons altres.

5.-El que diuen que podem dir que és o no és.

6.-El que pot ser o no pot ser.

7.-Allò que  era i no és.

8.-Allò que pogué ser i no va ser.

9.-El que diu el Conseller que ha de ser i no ser.

10.-El que aconsella el Consell que ha de ser i no ser.

11.-El que és.

12.-El que no és.

13.-El que porta accents.

14.-El que no en porta mai.

15.-El que en porta segons.

16.-Allò que es calla quan parlen els grans.

17.-Allò dels avis.

18.-Antiga llengua que es parlava als territoris proto-hispànics de l’antiga Corona d’Aragó.

19.-Parlar de les terres valencianes des dels primers temps de la vida coneguda.

20.-La morta viva.

21.-L’esmorteïda escanyada.

22.-Parla familiar, d’ús predominant en ambients paellers, pilotaires.

23.-«Eso».

24.-És paregut.

25.-És «lo mateix».

26.-No és «lo mateix».

27.-Ara mare.

28.-No li ho diga al pare.

29.-No se sap.

30.-No emprenyeu el comissari.

Nota: podria continuar.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.