Després del dinar familiar de diumenge, quan pensava la son em venceria m’he he disposat a llegir la segona part d’aquest dietari hivernal, sobre les vivències d’un professor melianer a una universitat nord-americana.
Es ponia el sol amb els seus vermells característics reflexant-se sobre els lloms dels llibres i les fustes de l’estudi, quan he acabat, amb un punt d’emoció continguda, la lectura del text, farcit de referències viatgeres, de lectures riques i diverses amb les seues cites respectives, de múltiples gustos (musicals, esportius, gastronòmics), d’impressions personals (sobre la mort, la vida, l’edat, els pares, els fills, els estudiants, els campus, la política, els amics, els llocs, el clima).
