Altra vegada m’acoste a J. Fuster i m’enganxa la seua exposició, la capacitat per obrir camins, per esbossar-los o apuntar-los, per presentar-nos el passat, per relacionar les dades de què disposa.
La València del XV i la seua literatura, els seus escriptors, les relacions entre aquestos; la qüestió morisca amb referències a l’economia, la llengua, la religió, la constitució de la societat; l’acostament al dietari de mossén Porcar i la València del XVII.
Un Fuster precís, atent a les llavors que en el passat preparen el futur que ens trobarem al segle XX.
