Vaig assistir com a públic a una reunió informativa per posar en marxa un procés constituent des de baix per reformar la «irreformable», «¿incorregible?» Constitució espanyola de 1978.
Tot anava bastant bé, per mi, mentre cadascú exposà els seus punts de vista en la llengua que més bé li va semblar fins que una dona del públic, tot expressant la seua procedència expressament des d’Albacete, va demanar es fes servir el castellà a les intervencions. Qui parlava des de la taula de seguida va canviar de llengua, d’acord: res a dir. De fet, jo vaig marxar en aquell mateix moment, ignore què passà després, si la coordinadora de la taula va prendre algun tipus d’acord, si altres persones van fer açò o allò.
Ara, si a aquestes alçades de la pel·lícula encara es violen drets lingüístics d’aquesta manera al País Valencià, doncs em sembla no estem per constituir gran cosa, almenys a nivell espanyol, a nivell valencià tampoc estem molt constituents, diria jo.
Sé que és un detall, menor, ¿menor?, però així es troben les coses ara com ara. Algú des de la taula va llegir el preàmbul constitucional i el text d’alguns articles, tot molt bonic. Alhora posà de manifest que un dels grans problemes era la manca de mecanismes per garantir l’acompliment d’aquelles previsions. També des dels ponents s’apuntà la manca de mobilització dels ciutadans davant d’incompliments escandalosos de les normes constitucionals. No els mancava raó als oradors, que de tot un poc ha passat per aquestes terres. En el moment que ha arribat la crisi i ens ha tocat la butxaca doncs ha esclatat la reivindicació.
En unes hores tornarem a escoltar missatges ensucrats al voltant de les grandeses de la Constitució, la mateixa paraula que ha substituït l’expressió «País Valencià» d’algunes avingudes i carrers de per ací sota governs populars. En unes hores se’ns omplirà la boca de les fites aconseguides, pura xerrameca, tot constatant la violació continuada de tants principis i propostes hi continguts sense cap pudor, en una deixadesa inadmissible per part de qui més devia de defensar-la, venuts al poder econòmic i a una «prostitució» sense cap tipus de vergonya de la sobirania popular que som tots i totes.
Des del principi s’han fet molt malament les coses. De moment, el més paregut a un procés constituent, a un exercici de sobirania popular són les mobilitzacions massives del Principat. Algun polític valencià, crec, ha arribat a dir aquests dies que si no convocaven eleccions, arran del tancament infame de RTVV, ha estat perquè ho ha eixit prou gent al carrer. A aquests senyors caldria preguntar-los que entenen per representació.
