Caminava al voltant d’una escola i davant una petició insistent d’un xiquet un adult feia servir la referència als Reis mags per denegar-la («fes açò sinó els Reis et portaran carbó» ens deien sovint en altre temps). Pocs metres més endavant a un semàfor de vianants el mateix, em va fer tanta ràbia que vaig creuar imprudentment en roig. Pocs dies després un pare parlava del sopar de la nit de Nadal amb el seu fill i de tots els familiars que hi serien presents, el xiquet no semblava massa motivat enfront la proposta, sospitava que no hi seria la mare, vaig pensar estaven separats els pares.
Aquestes «converses» em feien reflexionar sobre la proximitat de la «mare» de totes les festes, seguint la terminologia de Sadam. El calendari es precipita cap al desembre i la il·luminació nadalenca ens esclatarà a la cara aviat. És temps de comprar regals, temps de propaganda salvatge, de contar mentides als infants, de fer-la més grossa encara.
Amb els freds segurament la convivència es fa més impossible a les nostres llars i ens tornem bojos tractant de neutralitzar fred i convivència amb falsos discursos. La santa paciència s’acaba i al voltant d’una taula pot passar de tot.
Ahir es celebrava el dia internacional del xiquet, de la infantesa, i un no pot deixar de demanar respecte per les criatures, tracte amable i seriós, temps en entreteniment de qualitat, afecte lluny de consentiments estúpids i degradants, sinceritat per dir les coses pel seu nom.
Quan el xantatge i la manipulació dels sentiments més fràgils presideixen les relacions entre els infants i els adults malament. Només fem que preparar el terreny per un futur que els engrandirà. Fer servir aquests personatges de fantasia per imposar, per denegar, per fer o desfer, per justificar, fa molta pena, ens deixa molt tocats als adults, tot plegat es converteix una altra vegada en una manipulació barroera i insuportable.
