Igual tornaríem al passat per fer o no fer allò o açò altre. Aquesta facultat ens acabaria tornant massa vegades enrere per desfer i fer, convertint tot plegat en un viatge de bojos.
Davant aqueix abús de la rectificació la proposta de la pel·lícula sembla ser viure intensament, viure la vida que ens toca viure posant-hi tota la carn a la graella, amb «agraïment» per tenir-la, amb alegria per la seua riquesa, pel seu valor.
D’entre tot el que podem rebre o bastir o aconseguir tenen un paper central les persones, la família, la parella, els fills. Sense oblidar la feina, aquesta té un caràcter instrumental i, en cap cas, deuria prendre’ns l’existència.
Els nostres errors, rectificacions tenen molta vàlua, sovint per adonar-nos del que té importància i del que no. En els moments de crisi, segurament necessitem dels que ens estimen al nostre costat per refer-nos i enlairar-nos de nou.
A les persones no les podem canviar, són com són, això ja ens va bé, el to del film, amable, harmoniós, amb dosis d’humor justes forma part de la proposta per viure dia a dia.
El futur no el podem canviar, el passat és el que és. L’oportunitat de l’ara és la d’enfortir l’ésser, per crear passats i futurs de qualitat i, sobretot, per gaudir de la vida, pur present.
