L’anunciat tancament de RTVV està obrint algunes finestres i la reacció ciutadana, expressada en paraules i imatges, ha esdevingut d’un color i potència extraordinaris atesa la foscor en què ens trobem.
Tot plegat, si no va acompanyat d’autocrítica i d’una profunda reflexió col·lectiva no en servirà de res. La RTVV no només és per transmetre festes populars en sessió continua, no té sentit per bastir monuments a la coentor dia sí dia també. S’hi ha marginat i violentat els drets de moltes persones i de molts col·lectius, des d’una manipulació barroera i injustificable: hi ha víctimes del silenci informatiu, hi ha víctimes del dirigisme i les consignes. I caldria reparar-ho, encara fos abans de tancar-la per sempre.
Entendre, com a país, que quelcom ens pertany, ja és fer-ho nostre, igual estem en un moment de presa de consciència. No es tracta de defensar a la desesperada llocs de treball, que també, es tracta d’aprofitar l’avinentesa per donar sentit als mitjans públics, sentit de servei públic.
Per uns moments podem visualitzar l’abast de la nostra capacitat d’acció que no és poc, podem sentir-nos «poble».
