Any de Gràcia. Ventura Pons

El jove protagonista d’aquesta pel·lícula sap el que vol, és decidit i diu a les coses pel seu nom. S’arrisca, s’estampa contra la paret però reïx. Després de conéixer el lloc on ha decidit de viure i la gent pren el comandament i la iniciativa. Les veïnes Sardà i Moreno, amb la Núria Feliu inclosa, generen moltes situacions divertides i el Santi Millán esdevé confident i amic generós des de la primera trobada al seu bar, espai que  esdevé catalitzador de la vida de cada dia. Cinema en català a València en els temps que corren: una gran alegria, espurna que genera estimació pel director i la seua perseverança, i sobretot esperança en què es poden fer les coses des d’ací  amb fermesa i convicció, i aquest home les hi té totes dues.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.