Primaveres

La recepció de la primavera ens porta a encendre gaiates, falles, monuments de llum, de catarsi i foc, per il·luminar, per purificar. Són moments de celebració de l’eixida dels temps de la tenebra i la foscor, de l’entrada al temps de la claror. Són temps de gaudi dels espais oberts, contactant amb la natura que ara desperta amb forces renovades. L’hivern tancat deixa pas a la primavera oberta. Descobrim els braços, les cames, canviem de color, daurant la pell i els cabells. Aquesta primavera ve marcada per tot allò de les retallades i els ajustos econòmics imposats pels mateixos governs que un bon dia van conduir-nos al malbaratament i balafiament dels recursos de tots. Fa qualcunes setmanes va començar una altra primavera als carrers i els resultats polítics de tot plegat han resultat lamentables, palesant-se una vegada més que la policia i la justícia treballen per una part de la societat i no precisament per la ciutadania, eixint molt mal parada la democràcia i els drets civils. La situació no és per tirar coets, ni petards, ni traques, ni castells, fóra més prompte per altres actituds col·lectives. Ara com ara va com va, amb tot plegat només ens resta no aturar-nos, madurar, analitzar, motivar respostes i actuar.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.