Miratge

Tornem a la imatge, a vetllar per la bona imatge, aquesta ha restat fortament tocada pel judici del sr Camps, recordem-lo asegut al banc dels acusats, un moment només tot hi ha que dir-ho, i pels colps de la policia als joves manifestants del Lluís Vives a les portades d’uns quants periòdics internacionals. A la primera de canvi, d’amagatotis s’ha cessat als qui van descobrir el pastís del finançament il·legal, perquè no passe mai més, això de descobrir fosques maniobres partidistes. Aquesta comunitat de veïns feliç, riallera i panxacontenta ha resultat això: un miratge, darrere el qual els seus gestors han creat un buit indigerible, autèntic forat negre de la dignitat. En temps vespra de la primavera, tot plegat s’ha convertit en una falla immensa a la que posar-hi totes les crítiques i a la que botar-li foc. Segurament les falleres ploraran, com sempre, d’emoció, però també és possible ploren de ràbia per tot plegat, ràbia i impotència perquè era una falla de cartró-pedra, perquè molts/moltes dels/les qui les envolten han esdevingut ninots indultats durant massa temps per una societat permisiva i còmplice amb pràctiques caciquils i gens democràtiques.

Tweet