Tornava aqueixa calor de juliol que ho arrossega tot, calor que xucla, que rescalfa, que fa impossible l’ombra, que fa baixar persianes i demana combats amb cervesa i gelat, calor angoixant i angoixada, calor innombrable, despullada i despulladora. Tornava aqueixa calor quan guanyava punts el comentari de quin estiu més suau. Doncs no, estiu, calorós, compulsivament calorós, de termometre rebentat, d’asfalt alçant el bull, de silencis abandonats, de cossos vençuts sobre el matalàs en nits suades i boca resseca, de temperatura enganxosa i son fugissera.
