Ha dimitit, ha dit que plega. I ha costat. Quina barra. Finalment ha tingut que empassar-se totes les mentides que ha dit fins el dia d’avui. Ara es valorarà com calga, però la notícia arriba tard, arriba tard perquè s’ha agafat al poder amb molt poca vergonya, i perquè la decisió li l’han feta prendre des de dalt. Si l’hagués pres per ell mateix el molt honorable hagués restat, almenys, un «poc» honorable. Ara alguns obrin els ulls, d’altres no ho faran mai i aquestos podran expressar-li tota la seua solidaritat en moments tan baixos. El més trist de tot és que en la seua marxa ha enganyat a tot el poble valencià, presentant-se a unes eleccions autonòmiques per a què el votaren de nou. Així restem nosaltres com un poble enganyat, enganyat per un personatge gris, molt gris cridat a salvar-nos i a projectar-nos al món. Quan marxe no el trobarem a faltar perquè la dignitat de tots plegats en surt tocada.
