Costa de trobar un café

Costa de trobar un café on tingues alhora un bon café i un ambient humà agradable. Costa de dir bon dia o de dir adéu, la gent entra i marxa sense dir ni pruna, la cambrera parla pel mòbil mentre manipula la cafetera, que sembla que no està allí. Al café on vaig al matí el salva que fan molt bo el café:  amb l’escuma justa, ni fred, ni massa calent, amb les proporcions adequades de llet i café, i el sucre arriba com una benedicció, sense vessament del líquid preuat. Sé que no és poc. Però per si fóra poc, arriba premsa esportiva, el periòdic Mediterráneo i l’ABC edició «Comunitat Valenciana». Com a taula de salvació em tinc que repenjar d’una gran pantalla de televisió on es projecta el primer canal de tve, diversió assegurada mentre diuen el temps peninsular sense Portugal. Al café on vaig al matí, definitivament, el salva el café i encara salude al jove fumador que a la porta em rep amb la seua samarreta sense mànegues tastant el seu «americano». Pague i me’n vaig a la feina.  Mentre abandone el local em persegueix un sabor inoblidable. Espere que tot plegat millore, jo faré el possible.

Tweet