Alta velocitat

Dues estacions de tren, dues velocitats. Separacions, disticions, ara no per motiu de raça, ideologia, gènere. No.  Ara per destinació i capacitat econòmica. En realitat dues velocitats, l’alta i la baixa,  que són les de sempre. De tota manera a tanta velocitat es perden moltes coses. És perd, entre d’altres, el camí, el plaer de caminar i de gaudir de l’entorn, a poc a poc, a petits glops, respirant tranquil·lament, mirant ací i allà. El camí, ja no és camí, és plataforma, llançadora. L’entorn, el paisatge és com una cortina, un fons que igual té siguen oliveres, garroferes o pins. El pas del tren ve a ser com una ventada molt forta i breu.  Amb l’alta velocitat s’està tan pendent de l’arribada que tot el que és trajecte resta  desdibuixat, esmicolat per la penetració de l’aire a una velocitat de vertigen, com la de la bala que mata allò que fa un moment tenia tanta vida.

Tweet