CONTENIDORS SOTERRATS

L’estol d’autoritats
recorria el poble inaugurant els nous dipòsits per abocar la brossa, la trista
deixalla quotidiana. En acabar xocolata i xurros per tothom deia el fullet
anunciador. Alguns veïns aprofitaven per estrenar-los i
llançaven en passar els concejals, amb
renovades forces, les bosses a les lluents
infraestructures higiènico-sanitàries, etiquetades amb l’escut municipal. El
regidor de residus sòlids urbans no podia evitar el gest de satisfacció per la
feina ben feta, i el cap del departament
de contenidors no deixava de repetir-se, amb alegria, l’expressió “quina merda!”,
en sentit positiu, molt positiu. La veritat, tot plegat, ara amagat sota terra,
era molt més agradable a la vista,
bastant agredida per cert, del vianant pobletà. Així les coses, les paraules del batlle van posar l’èmfasi en
el progrès que suposava la xarxa de dipòsits on llançar classificadament
plàstic, cartró, vidre i fem orgànic: “El moment d’eixir a treure el fem va a
deixar de ser un moment evitat per passar a ser-ne un de desitjat”, que hi
haurien galtades a les cases per fer-se càrrec d’aquesta desagradable tasca domèstica,
dit en altres paraules. Entre els
escèptics, allò de la benedicció dels sofisticats
poals de fem col·lectius, feia molta
olor, pudor es diria de no estar soterrats, fins i tot algú es preguntava si
tot no acabaria en la reivindicació institucional d’un cementeri nuclear, ja
posats a soterrar. Continuà el discurs
oficial amb la proclamació de l’obertura d’una edat nova, més neta i
saludable, una millora de la qualitat
del paisatge més proper, bo, que finalment a la primavera oloraríem les flors.
En acabar la xocolata va pegar mal a més d’una i un, la digestió va acabar com
acaben aquestes coses amb el carrer ple gots de plàstic fets malbé i unes
quantes taques fosques sobre el mobiliari urbà. I ja sabeu: blau per paper,
groc per plàstic, verd per fem orgànic. I tanqueu la bossa.

Tweet